presentació

SERRALLER I BANDOLER

És un monòleg d'una hora de durada basat en llegendes, històries reals i detalls de l'ofici de serraller i també de l'"ofici" de bandoler.

Fitxa artística:

Intèrpret: Albert Freixer.
Text, dramatúrgia i direcció: Joan Segalés (Vol-Ras).

Producció: Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO).
Disseny i tractament d’imatges: Ignasi Roviró [Des(ign)asi].

Confecció vestits: Conxita Alemany.

Arranjament cançó “El lladre”: Jaume Ayats (GRFO).

Intèrprets cançó: Components Nova Euterpe.

Enregistrament i muntatge vídeo: Esteve Rovira.

Assessorament de llegendes: Xavier Roviró (GRFO).       

Sinopsi

En la línia de la tradició oral, un serraller ens fila un seguit d’històries al voltant d’un ofici que sembla perdut però que encara té la seva importància i vigència: el serraller.

L’Eloi Pons té la intenció primera de narrar la història o mig llegenda d’un bandoler del segle XVIII, El Serraller, però endut per la seva passió per l’ofici no pot deixar d‘explicar tot el que li passa pel cap, siguin fets actuals com també històries poc o molt llunyanes, vinculades amb l’ofici de fer claus i panys.

Endut per aquest desfici ens fa viure moments romàntics, altres d’èpics, picaresca vària, casaments festius, músiques improvisades i d’altres més populars, representant diferents personatges alhora que ens endinsa en la màgia secreta que amaguen les claus, aquestes eines ‘clau’ per endinsar-se en la descoberta del coneixement de molts aspectes de la seva i la nostra vida.

A la manera dels contes a la vora del foc, tot entretenint- nos, aprenem part de la nostra vida i ens acostem a un dels oficis de ‘ferro i foc’: l’artesà i l’artista de panys i claus, que alhora es converteix en un pou d’històries que ell treballa i modula al ritme del martell a l’enclusa.

Alerta, que les claus poden amagar molts secrets!

en Joan Segalés

Voleu saber la història del Serraller, el bandoler?

Fa poc més de dos segle i mig que un enigmàtic personatge va ser el causant d’una de les històries més truculentes que es recorden. El personatge en qüestió era un eixelebrat jove anomenat Joan Pons, serraller d’ofici però bandoler d’ocupació. Durant llargues èpoques el bandolerisme representà una sortida fàcil a la manca d’expectatives econòmiques i socials dels joves, el cas d’aquest xicot és una bona mostra. Molts dels bandolers catalans han estat més conegut pel seu àlies que no pas nom veritable: en Rocaguinarda era conegut com a Perot, en Joan Sala com a Serrallonga, el Fadrí de Sau era en Jaume Malianta i en Tocasson es deia Jaume Masferrer. Doncs, és clar, no podia ser menys i el bandoler d’aquesta història també és més conegut pel motiu, el Serraller (pel seu ofici) que pel cognom. El Serraller fou el protagonista d’uns fets que encara avui en dia són recordats per un bon nombre de persones grans.

Un serraller té el ferro com a matèria bàsica del seu treball i, com tots els oficis que dominen aquest metall, els serrallers posseeixen un coneixement complet del foc i ho saben tot del carbó, les manxes i l’enclusa. Les dificultats que comporta treballar el ferro fan que aquests oficis siguin tant durs i complexos com la mateixa vida. Hi trobem la força del ferrer mentre el forjador recargola amb gràcia, el ferrador sap dar els cops certers i el manyà mostra la seva traça. Si el daguer juga amb la finesa, el clavetaire sap la importància de la senzillesa, la destresa és la mestressa del ferrer de tall i l’habilitat és la qualitat del serraller. Són oficis que des de l’antigor han anat engruixint una història variada i dilatada. Són oficis plens d’una saviesa guanyada amb els anys i dotats d’una tècnica depurada i rica amb matisos, però, alhora, basta i delicada, rústega i elegant.

Tot aquest saber és exposat pel monologuista i interpretat brillantment per l’actor que és capaç de reflectir, a voltes amb subtilesa a voltes sense embuts, tota la passió i violència, amor i desamor, seny i rauxa, alegria i tristesa que, com la mateixa vida, es viu en el món del ferro i el foc.

Com artesà del ferro el Serraller coneixia be el foc de la fornal i com a bandoler el de les armes; sabia de la ferralla i de la pólvora i dominava el martell i el pedrenyal. Totes les virtuts del seu ofici les aplicà com a habilitats de bandoler, així se sentí fort i confiat. L’evolució cap a una violència desbordada fou ràpida ja que un temperament irracional i un tarannà arrauxat li empenyeren. I redéu si en va saber de fer mal! Amb accions truculentes com la que es conta en aquest monòleg va esdevenir un dels bandoler més temuts i, encara ara, recordats.

Però no tots els ferrers ni tots els bandolers han set de la mateixa condició, n’hi ha hagut de tota mena, uns han estat sants, d’altres malvats, també n’hi ha hagut de famosos i molts han passat ignorats. Però, siguin de la branca del ferro o la del pedrenyal, els ferrers, amb les seves obres, i els bandolers, amb les seves accions, han estat presents en el nostre imaginari col·lectiu des de temps immemorial. I ho han estat en forma de llegendes, contes, refranys, poemes, creences o cançons.

El treball de creació artística que tenim davant nostre és fet a partir de narracions de la cultura oral, i s’ha gestat  per tal d’apropar a l’espectador aquest món tan potent del foc i el ferro: el foc de l’energia i la passió; i el ferro de la violència i la fredor. El foc, vincle d’unió entre el cel i l’infern, ho és també entre l’ofici de serreller, quan a la fornal fa el ferro tou i mal·leable, i el de bandoler, quan amb el pedrenyal es transforma en persona dura i inflexible.

Per representar aquest món, ric de vida complexa, crua i bella, l’actor ha de fer tots els papers de l’auca: de pare, de fill, de sant, de poeta, d’avi, d’amo, de xerric, d’enamorat, de lladre, de serraller i de bandoler. Amb sensibilitat ens endinsa en un món apassionant, un món aparentment desconegut però, alhora, més proper del què ens pensàvem. Tot plegat una lliçó de teatre amb canvis constants de registre que posen a prova l’actor, que, amb el seu saber fer, ens va contant la història dels ferrers i la del Serraller. Aquest bandoler que de ben segur sabia allò que diuen “ofici de foc, molta feina i guany poc” i preferí l’ofici de bandoler: poca feina i molt diner.

Encara no sabeu la història del Serraller, el bandoler? Doncs preneu atenció, mireu, escolteu i la sabreu.

Xavier Roviró i Alemany